Existeix una tribu nòmada del sud-est d'Àsia anomenada Bajau els membres de la qual, a diferència de la resta d'humans, poden aguantar sense respirar sota l'aigua la barbaritat de 13 minuts.
Un estudi recent ha identificat la causa genètica de la gran capacitat d'aquests grans mestres innats de l'apnea: una mutació que produiria melses més grans.
Els i les que no estigueu molt relacionats amb l'àmbit de l'anatomia humana i aquest tipus d'assumptes, segurament desconegueu la funció de la melsa. Doncs bé, la melsa és un òrgan present en quasi tots els vertebrats i molt relacionada amb el sistema circulatori i el sistema immunitari.
Aquest òrgan és l'encarregat de destruir eritròcits (glòbuls rojos) antics, realitzar part de l'eritropoesi (formació de cèl·lules sanguínies) i servir com una xicoteta reserva de sang. Els Bajau tenen aquest òrgan aproximadament un 50% més gran de mitjana que la resta de mortals.
Aparentment, aquesta gran grandària de la melsa està relacionada amb mutacions en el gen PDE10A. Se sap que aquest gen també regula l'acció de les hormones tiroidals. Les hormones tiroidals regulen al seu torn l'eritropoesi. Aquesta seria la raó per la qual es creu que les mutacions provocarien una major activitat d'aquestes hormones i, en conseqüència, una major quantitat d'eritròcits que podrien oxigenar-se.
Membre de la tribu a la caça
Els i les que no estigueu molt relacionats amb l'àmbit de l'anatomia humana i aquest tipus d'assumptes, segurament desconegueu la funció de la melsa. Doncs bé, la melsa és un òrgan present en quasi tots els vertebrats i molt relacionada amb el sistema circulatori i el sistema immunitari.
Aquest òrgan és l'encarregat de destruir eritròcits (glòbuls rojos) antics, realitzar part de l'eritropoesi (formació de cèl·lules sanguínies) i servir com una xicoteta reserva de sang. Els Bajau tenen aquest òrgan aproximadament un 50% més gran de mitjana que la resta de mortals.
Aparentment, aquesta gran grandària de la melsa està relacionada amb mutacions en el gen PDE10A. Se sap que aquest gen també regula l'acció de les hormones tiroidals. Les hormones tiroidals regulen al seu torn l'eritropoesi. Aquesta seria la raó per la qual es creu que les mutacions provocarien una major activitat d'aquestes hormones i, en conseqüència, una major quantitat d'eritròcits que podrien oxigenar-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.