Watson, Crick, Franklin i, probablement, molts altres noms, van contribuir a descobrir l'ADN helicoidal que dècades més tard ocupa tots els llibres de text. Però resulta que l'àcid desoxiribonucleic té moltes altres formes.
Un dels grans descobriments dels últims anys va ser que l'ADN no era una escala de caragol perfecta. La doble hèlice es retorça i adopta diverses configuracions.
El primer ADN descrit era una doble hèlice que girava cap a la dreta. Hui, es coneix com a ADN en forma B. La forma A és similar, encara que més àmplia, i la forma Z gira cap a l'esquerra.
Un dels grans descobriments dels últims anys va ser que l'ADN no era una escala de caragol perfecta. La doble hèlice es retorça i adopta diverses configuracions.
El primer ADN descrit era una doble hèlice que girava cap a la dreta. Hui, es coneix com a ADN en forma B. La forma A és similar, encara que més àmplia, i la forma Z gira cap a l'esquerra.
D'esquerra a dreta: ADN B, ADN A i ADN Z
En els últims anys, s'ha descobert també que aquesta molècula clau pot organitzar-se en forma triple i quàdruple. Es pensava que eren curiositats, però ara s'ha descobert que no solament existeixen en la naturalesa, sinó que algunes són bastant comunes i podrien exercir un paper fonamental en la regulació dels gens.
En els últims anys, s'ha descobert també que aquesta molècula clau pot organitzar-se en forma triple i quàdruple. Es pensava que eren curiositats, però ara s'ha descobert que no solament existeixen en la naturalesa, sinó que algunes són bastant comunes i podrien exercir un paper fonamental en la regulació dels gens.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.